El projecte

"La maleta de Libori" és un projecte educatiu inspirat en el passat romà de la comarca dels Ports i centrat en un nucli de gran importància en l'àmbit provincial: el jaciment arqueològic de La Moleta dels Frares, situat al terme municipal de Forcall.


Mònica Segura a la Moleta dels Frares
Aquest treball, dut a terme per Mònica Segura (llicenciada en Humanitats per la Universitat Jaume I) com a projecte del Màster en Museus, Educació i Comunicació (Universitat de Saragossa), té com a finalitat aproximar el coneixement del nostre passat a xiquets i adults, amb el principal objectiu d'educar en el nostre patrimoni per garantir la seua present i futura conservació. 


Amb l'impuls inicial de la publicació del conte "El meravellós viatge de Libori", il·lustrat per Pau Batet i Ana Beltrán, s'ofereixen una sèrie d'activitats, cadascuna amb una temàtica i objectius diferents, adaptades a cada nivell escolar.

A continuació, exposem la seua justificació, objectius i metodologia:

Temes o conceptes que es treballen als projectes escolars, tant en Primària com en Secundària:


PRIMÀRIA

Activitats dissenyades per a xiquets i xiquetes d'entre 8 i 12 anys, que cursen el segon i tercer cicle de primària (cursos de 3r i 4t i 5é i 6é) encaminades a fer una primera aproximació al món romà a través de l'antiga ciutat de Lesera, descoberta al jaciment arqueològic de La Moleta dels Frares, a Forcall, així com l'aprenentatge i valoració del nostre patrimoni històric i cultural.

Les diferents activitats tenen com a punt de partida la lectura del conte "El meravellós viatge de Libori", història fictícia que serveix com a introducció de conceptes del passat i el present, així com l'ensenyament de modes de vida, cultura o materials d'època romana, fomentant uns valors transversals d'igualtat de gènere, acceptació de la diversitat i sentiment de protecció i identificació cap a l'herència rebuda del passat.

Totes les accions s'inspiren en el currículum escolar d'aquesta etapa i es desenvolupen potenciant les competències bàsiques marcades per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
Consultar ací objectius curriculars de l'etapa i com es potencien al projecte

METODOLOGIA

La metodologia usada en el desenvolupament de les activitats del programa educatiu és la que respon a un aprenentatge significatiu i per descobriment. En el primer d'ells, el referent del qual és David Ausubel, l'alumnat aprén relacionant informació nova amb la qual ja posseeix, reajustant ambdues, i en el segon tipus d'aprenentatge, clarament relacionat amb l'anterior i el màxim teòric del qual és Jean Piaget, l'alumnat, en comptes de rebre els continguts de manera passiva, descobreix els conceptes i les seues relacions i els ordena per adaptar-los al seu esquema cognitiu. Ambdues teories estan emmarcades dins del constructivisme, que considerem de gran interés a l'hora de transmetre coneixements nous, començant per edats entre els 8 i els 12 anys.


    SECUNDÀRIA

    Activitats per a joves d'entre 12 i 16 anys, que cursen l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), basades en l'important  patrimoni arqueològic, històric i artístic de la comarca dels Ports, a través de l'exemple de Forcall. La finalitat és fer una aproximació a la disciplina arqueològica, entendre com es treballa dins d'aquest món, com es formulen les hipòtesis, la datació dels llocs o objectes, etc. fomentant la consciència crítica, la individualitat i l'opinió personal, així com potenciant l'aprenentatge a través de la cerca i selecció d'informació. 
    Consultar objectius curriculars de Secundària que potencia aquest projecte.

    El lloc on es posen en pràctica aquestes habilitats és el jaciment arqueològic de La Moleta dels Frares, exemple perfecte que ens servirà per a conéixer les distintes etapes de la història a través del plantejament d'hipòtesis basades en aquest cas real, així com en la visita a la Col·lecció Museogràfica de Forcall per veure de primera mà objectes autèntics recuperats al jaciment.

    METODOLOGIA
    Per assolir les competències bàsiques de l'etapa, plantegem una metodologia inspirada en estudis com els de la DBAE (Discipline Based Art Education), que concep l'ensenyament a través de l'art i el patrimoni com a eina per fomentar la sensibilitat i la identificació amb valors universals, potenciant les habilitats "d'aprendre a aprendre", dotant a l'alumnat de les capacitats necessàries per a trobar la seua pròpia individualitat.
      


    BIBLIOGRAFÍA RECOMANADA


    • ALFÖLDY, G. (1977): Res publica Leserensis (Forcall, Castellón). Serie de Trabajos Varios del SIP, 55, Valencia.
    • ARASA I GIL, F. (1980): “Bibliografía sobre La Moleta dels Frares o de Liborio”. Bisgargis. Boletín de la Colonia y Villa de Forcall, Forcall, 163-165: 9-11.
    • ARASA I GIL, F. (1983): “Historia de l’arqueologia a la comarca dels Ports”. Boletín de amigos de Morella y su comarca, Morella, 4: 5-28.
    • ARASA I GIL, F. (1986): “La Moleta dels Frares (El Forcall, Castelló). Consideracions entorn la Res publica Leserensis”. Saguntum, Valencia, 20: 165-242.
    • ARASA I GIL, F. (1987): Lesera (La Moleta dels Frares, El Forcall). Estudi sobre la romanització a la comarca dels Ports, Monografies de Prehistòria y Arqueologia Castellonenques, 2. Castellón de la Plana.
    • ARASA I GIL, F. (1988): “La Moleta dels Frares. Una ciudad romana en Castellón”. Revista de Arqueología, Madrid, 91: 29-35.
    • ARASA I GIL, F. (2006): “La ciutat romana de Lesera. Les excavacions de 2001-2005”. En CARDONA, V.M. (Ed.) Miscel.lània en homenatge a José Eixarch Frasno. Ajuntament de Forcall, 2006: 53-97.
    • ARASA I GIL, F. (2007): “Les excavacions a la ciutat romana de Lesera (Forcall, els Ports)”. Saguntum. PLAV, Universitat de València, 39: 199-202.
    • ARASA I GIL, F. (2009): La ciutat romana de Lesera. Ajuntament de Forcall.
    • DIAGO, F. (1613): Anales del Reyno de Valencia, Valencia.
    • EIXARCH FRASNO, J. (1968): “La Moleta dels Frares y las masías de Llorens y Liborio”, Bisgargis, 33, Barcelona, pp. 2-3.
    • EIXARCH FRASNO, J. (1980): “El centenario de La Moleta”, Boletín de Amigos de Morella y su comarca, 4, Morella, pp. 10-26.
    • EIXARCH FRASNO, J. (1994): Trabajos históricos. 1966-1993Exmo. Ayuntamiento de Forcall.
    • FAURE, E. (1973): Por un nuevo contrato social, Seuil.
    •  FERRER, C. y SABATER, J. (1986): Forcall: Lugares, gente, historia. Exmo. Ayuntamiento de Forcall, Santa Coloma de Cervelló.
    •  FERRER Y JULVE, N. (1888). “Visita a las ruinas de Bisgargis”, Almanaque de Las Provincias, Valencia, pp. 266-269.
    • GUILLÉN, J. (1995): Urbs Roma, vida y costumbres de los romanos, tomo II, Ed. Sígueme, Salamanca.
    • MESADO, N., BARREDA, E. y ANDRÉS, J. (1997): “Las pinturas rupestres del Abrigo del Mas de Barberà (Forcall, Castellón)”. Archivo de Prehistoria Levantina, Vol. XXII. Valencia, pp. 117-137.
    • PLA BALLESTER, E. (1968): “La Moleta”, Programa de los festejos que la villa de Forcall dedica a sus patronos Ntra. Sra. De la Consolación y San Víctor Mártir, Forcall.
    • SERRA RAFOLS, J. de C. (1966): “Un famoso arqueólogo informa sobre la Moleta de Forcall”, programa de los festejos que Forcall dedica a sus Patronos Ntra. Sra. de la Consolación y San Víctor Mártir, Forcall, pp. 27-30.
    • VIZCAÍNO LEÓN, D. (2006): “Avance del estudio de los hallazgos arqueológicos realizados durante las actuaciones en la zona 2 del plan eólico valenciano en la comarca dels Ports”, en QPAC, 25: 363-367.
    •  VIZCAÍNO LEÓN, D. (coord.) (2007): Paisaje y arqueología en la Sierra de la Menarella. Estudios previos del Plan Eólico Valenciano (zona II: Refoies y Todolella), Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Esport, Editan Renomar S.A. y EIN Mediterráneo, S.L.

    Cap comentari:

    Publica un comentari